Entrada 3

Ja la tenim aquí! 

Finalment, la Vegueria del Penedès és una realitat, si més no, és una realitat en igualtat de condicions que les altres set. La majoria del Parlament de Catalunya (JpS, CSQP, CUP i PSC) s’ha fet ressò de la demanda de la gent del Penedès i ha inclòs el Penedès a la Llei de Vegueries de Catalunya. Ara que tothom vol penjar-se medalles, cal recordar algunes cosses: la lluita per la vegueria Penedès la van iniciar els grups d’esquerres durant els anys de la Segona República; la torxa va ser recollida per algunes entitats durant el franquisme i la transició, com ara l’Institut d’Estudis Penedesencs, el Grup de Mestres del Penedès o el Centre Excursionista del Penedès; i l’empenta decisiva ha estat canalitzada per l’Institut d’Estudis Penedesencs i la Plataforma per una Vegueria Pròpia i una munió de persones, entitats, ajuntaments i consells comarcals del territori. Gràcies a tots ells avui tenim Vegueria del Penedès.

Ara, però, cal que ens posem a treballar en dues direccions tots plegats, més enllà de protagonismes malaltissos: convèncer a la majoria de penedesencs de la validesa i utilitat de poder disposar de la Vegueria per millorar la vida de la gent del Penedès, i treballar en el seu desenvolupament. Tots som conscients que hi ha zones i persones del Penedès reticents amb la Vegueria i es imprescindible mostrar-los a la pràctica la seva utilitat i sumar-los al projecte d’un Penedès més just, amable i sostenible que hem de començar a construir des d’ara en endavant. Per això, cal que comencem sense més retards a decidir què volem que sigui el Penedès dels propers anys en un debat obert, transparent i organitzat des del territori a través del Pla Territorial del Penedès, on tinguin veu les persones, els col·lectius i els ajuntaments penedesencs. Un Pla que no sigui només de les institucions; sinó compartit, estimat i viu, que permeti al Penedès posicionar-se a Catalunya, i planificar el seu futur d’una forma socialment justa i ambientalment sostenible.

Disposem ja d’algunes eines que fan que no partim de zero. Per exemple el Pla Estratègic del Penedès elaborat per la Fundació Pro-Penedès, i els diferents plans estratègics comarcals. O el Llibre blanc de la Cultura al Penedès impulsat per l’IEP. Dels treballs preliminars que ha fet la Comissió redactora del Pla territorial. Cal però afrontar urgentment els reptes de mobilitat al territori i del territori amb la resta del país; cal potenciar l’activitat econòmica aprofitant les avantatges competitives que tenim; cal avançar en la sostenibilitat en la gestió del territori i en la producció i consum d’energia, ...., en definitiva cal planificar participativament per fer del Penedès un territori sostenible on les persones hi puguin viure i treballar dignament.

Cal, també, que el Govern de la Generalitat es posi les piles i s’adapti a la nova realitat del Penedès en tot allò que pugui com ha fet a d’altres territoris. Cal que l’organització dels Departaments de la Generalitat de Catalunya s’estructurin en base a l’organització veguerial. I per fer això no cal permís de Madrid, sinó voluntat política. 

Així que som-hi!

Article conjunt amb en Ramon Arnabat (@ramonarnabat), i publicat al 3de8 el dia 17-2-2017